Puigpardinas / Puigpardines

Described and illustrated in Catalunya romànica (1984- , vol. IV: 402-403): baptismal font probably of the 12th century; the font consists of a bucket-shaped basin, almost cylindrical made of local stone; the only ornamentation is a rope moulding about four inches below the upper rim; this space between the moulding and the rim bears an inscription, very worn, and not clear whether it was original or a later addition; also in this space is a set of four (?) holes with metal pegs that are consistent with the use of a cover lock there, as is common in fonts of the eastern Pyrenees on both sides of the border; the basin is raised on a very short concave pedestal base that may be part of the same block. Noted and illustrated in Solà Colomer (2005) who gives the fonts at Beget and Joanetes as cognate. The entry for this church in the Bisbat Girona [https://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Santa Maria de Puigpardines, edifici.pdf] [accessed 2 January 2024] describes and illustrates the font in it: "A l’angle sud-oest de l’església, en una petita capella lateral i a la manera d’arcosoli, es conserva actualment una pica baptismal romànica, datable probablement al segle XII. Aquest objecte litúrgic és format per un bloc de pedra calcària, molt malmès actualment i amb esquerdes, de forma troncocònica, que descansa sobre un suport —un peu— llis. L’alçada és de 76 cm aproximadament i l’amplada exterior és de 84 cm. Pel que fa a les mides internes, té una fondària de 40 cm i una amplada de 68 cm aproximadament. El gruix de les parets d’aquesta pica és d’uns 9 cm, donat per la diferència del diàmetre exterior i del diàmetre interior. Podem encara observar en la pica uns encaixos perforats en el gruix de la pedra, que serveixen per a acollir la tapa metàl·lica, que s’ha conservat, bé que posterior. Aquesta pica recolza sobre una base o peu d’uns 21 cm d’alçada de forma còncava. La part superior de la pica —a uns 10 cm de la vora— ressegueix un motiu ornamental molt senzill, una mena de motllura, que recorda una soga molt simple. La resta de la superfície és llisa, llevat d’una inscripció que es conserva a la part superior en la carta de dotació del bisbat de Besalú atorgada pel comte Bernat Tallaferro l’any 1017; entre les donacions que aquest comte cedí al nou i efímer bisbat, figura “in comitatu Bisuldunense… parrochia Sancti Stephani quae est in Basso in locum quem dicunt Ullo, cum decimis et primitiis et oblationibus fidelium”. l’espai lliure entre la banda decorada i la vora de la pica. És difícil la lectura d’aquesta inscripció en part i sobretot en la seva cara posterior. Aquesta pica presenta una similitud ornamental amb d’altres piques de la mateixa comarca que segueixen els mateixos esquemes decoratius. En el nostre cas, però, aquests són més simplificats. [NB: Bilbao (1996: 68 fn2) makes a reference to a baptismal font ornamented with rope motif, 'originally from Puigpardinas, now in the Museo Episcopal in Vich' [our translation]. That reference is incorrect: the Museu has two other fonts somewaht similar, but with more rounded underbowls -- cf. Index entry for Vich Nos. 1 & 2 for information on those two fonts]